La Panderola és el nom que es donà a un tramvia que feia el recorregut des del Grau de Castelló a Onda. El 1882, es va fer públic el projecte de construcció d'aquest tramvia, que rebé el nom del panderola, per la seua forma.
A les cinc de la matinada de l'1 d'agost del 1.889, la Panderola va fer el seu primer recorregut de prova entre Castelló i Almassora; i va ser acollida entre vítols dels ciutadans. L'alcalde va prometre, sense que ningú no ho esperara, una sèrie de millores urbanístiques: plantació d'arbres pels carrers dels ravals; construcció de fonts a les places, llavadors, abeuradors.... i una albereda-passeig; i finalment, el trasllat del cementeri.
Almassora va donar 15.000 pessetes (90,15 euros) a l'empresa de la Panderola per haver fet passar el trajecte pel poble i per establir en ell una estació per a passatgers i mercaderies.
La inauguració oficial va tindre lloc el següent 31 d'octubre: el comboi va ser rebut pel poble en massa, encapçalat per les autoritats i acompanyats tots per la Banda de Música; i el llançament d'una gran traca.
Al febrer de 1882, la Panderola es va cobrar la primera víctima: un home, a qui els metges N´Enrique Beltrán i En Juan Bautista Ballester Bort, li van haver d'amputar una cama.
Estigué a punt de desaparèixer l'any 1931 quan la companyia abandonà la concessió i se n'havia de fer càrrec l'Estat, però finalment continuà prestant servei. No seria fins l'1 de setembre de 1963 quan deixaria de fer-ho. L'últim viatge oficial des de Castelló fou a les 21:30 hores del 31 d'agost. La Panderola deixava de donar servei després de 75 anys, un servei pioner i d'incalculable valor per al desenvolupament de La Plana.
Existeix encara una cançoneta prou coneguda en les comarques del Nord del Paìs valencià sobre este tramvia:
"De Castelló a Almassora, va un tren que vola; i per açò li diuen la panderola".

LES FESTES DE LA MAGDALENA DE CASTELLÒ

Les nostres festes presenten un component diferenciador respecte a les celebracions d'altres pobles i ciutats. Esta ciutat no festeja en les festes de la Magdalena, al seu patró, com sol ser freqüent, sinó que Castelló assumix el repte de commemorar els seus orígens. I ho fa amb una sèrie d'actes tradicionals (Pregó, Desfilada de penitents, Desfilada de Gaiates), l'epicentre de la qual és la cèlebre "romeria de les canyes". En la romeria els castellonencs ens reafirmem com a poble.
El pelegrinatge penitencial quaresmal, el record històric del fet del trasllat de la Ciutat de la muntanya al pla fèrtil, i la data variable del tercer dissabte de quaresma, en l'actualitat diumenge, són tres característiques estretament lligades a l'origen del nucli central de les nostres festes: la romeria. Estos elements constituïxen un clar patrimoni cultural dels veïns.
A través de la Fira i Festes de la Magdalena, presentem el testimoni d'una ciutat viva, que manté el pressentiment de la seua història convertida en metàfora festera; mitologia, tradició, llegenda i història es fonen i donen la mà en el gresol de la cultura popular de la nostra terra.
Però al mateix temps, al costat de les manifestacions tradicionals, s'han anat afegint amb el pas dels anys, un variat mosaic d'actes lúdics que aconseguixen enamorar i enganxar a veïns i forasters, afegint-li un nou valor a les nostres festes: el caràcter popular. Al llarg dels 9 dies de festa, és contínua l'afluència massiva de gent en el carrer, per a participar de l'àmplia oferta que tots els col·lectius oferixen.
Concerts, espectacles pirotècnics, companyies d'animació,agrupacions musicals internacionals, gaiates i colles, invadixen el carrer i, l'alegria i la llum, s'apoderen dels dies i nits primaverals. La festa és contínua. Cada racó de Castelló té el seu moment.
Amb gran respecte a les tradicions i amb gran dosi d'innovació, any rere any, es renoven els esforços per a oferir unes festes de tots i per a tots. La nostra ciutat, Castelló, es dirigix al futur amb il·lusió i esperança. Som un poble treballador, amant de les tradicions i obert a nous reptes, que també sap divertir-se.
Des d'esta pàgina vos invitem a participar, a ser un més d'entre nosaltres. No vos sentireu estranys ni forasters, i segur que tornareu...