dimecres, de juny 20, 2007

Una Carta A Un Amic !!

Hola Jordi!!
T'escric aquesta carta perquè l'altre dia vaig parlar amb Jose i m'havia dit que volies deixar l'institut ficar-te a treballar a l'obra.
La raó de que escriga és perquè és millor que continues estudiant fins aconseguir el graduat de l'E.S.O ja que té bastant valor quan intentes trobar treball perquè en molts llocs nomes per no tindre l'E.S.O. no et volen.
A més la vida d'estudiant és molt millor! no et canses tant i pots allargar-ho bastant de temps.
Espere que t'ho penses hi canvies d'opinió, salutacions. amic.

dimecres, de juny 06, 2007

mi bloc!

Aquest blog esta fet en colaboració amb el de Jordi i Jose perque com no hi havia suficients ordinadors en classe Sebastià ma dit que ficara el mateix que ells!

CARTA A JAUME ROIG

Bon dia Jaume roig, hi han coses en els teus llibres sobre dones, per exemple el llibre de les dones, que dones opinions molt mascrismes. A moltes chiques no lis agrada la opinio que penses de elles. En el teu llibre dius que no serveixen pa res, i que soles serveixen per a treballar.
Bueno ami no em pareix be la teua opinio pero, et respete i deixe que penses lo que vuiges.

Adeu

LA BATALLA D' ALMANSA


La Batalla d'Almansa es va produir durant la Guerra de Succesió Española el 25 d'abril de 1707 en Almansa (Albacete). En l'enfrentament, les tropes de Felip d'Anjou (neto de Luis XIV de Francia), que había sigut coronat com Felip V, mants pel duk de Berwick, van derrotar les tropes del archiduk Carles de Austria, manades per Henri de Massue y el Marquês das Minas. Com a consecuencia d'esta batalla, el Regnat de Valencia fou ocupat per les tropes castellanes (borbóniques) y va pedre, per derets de conquista.

TERROR EN L' UNIVERSITAT


Un individu va obrir foc i va matar a més de 30 persones. El xic era un xines que estava fart de la vida. Tambe va deixar a 21 persones ferides, despres de dos dias de l'atentat va deixar un vidio que dia perque havie fet tot aço i era perque estava cansat de la vida perque el trataven malament.

SANT JORDI


Segons el costumari Català d'en Joan Amades, el fet que Sant Jordi sigui el patró dels cavallers, es deu a l’ajut que va fer el sant al rei Pere I l’any 1094. Segons s’explica, l’esmentat rei va guanyar una batalla contra els sarraïns després que aquest invoqués al sant. Per agrair la gesta, el rei va anomenar-lo no només patró de la cavalleria sinó també de la noblesa catalana. A Catalunya, la festa es va generalitzar a meitat del segle XV i el seu patronatge de Catalunya ja és esmentat a principis del segle XIX

PROGRAMACIÓ DE RÀDIO-ACTIVA


El 28 de Febrer, Ceip Gaetà Huguet, Castelló.
El 7 de Març, IES Penyagolosa, Castelló.
El 14 de març, Ceip Sant Joan, Sant Joan de Moró.
El 21 de març, IES Francesc Ribalta, Castelló.
El 28 de Març, IES Bobalar, Castelló.
El 4 d'Abril, IES La Plana, Castelló.
EL 18 d'Abril, IES Joan B. Porcar, Castelló.
El 25 d'Abril, Ceip l'Illa, Grau de Castelló.
El 2 de Maig, Ceip Santa Àgueda, Benicaàsim.
El 9 de Maig, Ceip Bernat Artola, Castelló.
El 16 de maig, Ceip Isabel Ferrer, Castelló.
El 23 de Maig, Secció Pi Gros, Castelló.
El 30 de Maig, IES Vicent Castell, Castelló.
El 6 de juny, Ceip Blasco Ibáñez, Castelló.
El 13 de juny, Ceip Palmerar, Benicàssim.
Y per a finalitzar el 20 de Juny, Ceip La Marina, Grau de Castelló.

LATING KINGS

Hi ha qui els definis com una banda y hi ha qui els considera com un violent metode de vida per a milers de jóvens llatinoamericans que han optat per la ruptura amb les societats que els rechacen. Descubris tot lo que hi ha darrere de aquesta banda. ¿Desde cuán es troven a España? ¿On están? ¿Com s’organitza aquesta banda urbana que s’exten desde Londres fins a Chicago? ¿Qué pretenen? ¿Son tan agresius com diuen?

Oban pregunta – Vestisen de groc ¿Per qué? ¿quins son els seus símbols?

Jordi respon - Vestisen de groc i negre perque el groc representa al sol i el negre perque es la cara oculta, el passat en el que la raça latina vivía en les sombres segons la seua literatura sagrada.

Oban pregunta - ¿Cóm s’entra en la banda?

Jordi respon - En realitat la banda sol buscar a gent desorientada i amb familia desestructurada que busquen un sustitut de la seua familia. Envíen una carta al jefe del capítol (la banda que hi ha en el distrit) i este la va passant cap a dalt perque comence el proces de proba.

Oban pregunta - ¿Es cert que la policía catalana está negociant amb els ñetas i els latins per a que deixen la violencia a cambi de ser reconeguts com grups juvenils legals?

Jordi respon - aixo diuen. De fet s’espera que presenten en breu la solicitud per a ser reconeguts com a tal. De moment no ho han fet.

Oban pregunta - ¿Hi ha alguna solució per a un posible final de aquestes bandes?

Jordi respon - Una de les solucions es la pacificació. Deixar la violencia com a medi de autoafirmació. Deuen inscriuse com asociacions de barri per a participar més. Es important la voluntat de ells. No sóls amb el treball policial s’acabará amb la banda.

Oban pregunta - Parles dels códics secrets dels Latin Kings ¿Quins son?

Jordi respon - Están tots incluits en lo que ells anomenen la biblia, un combeni de 160 fulls que s’escriuen en USA els liders de la banda i que en Madrid s’han adaptat en febrer del 2000.

LES SEUES ZONES

Oban - ¿En qué es diferencien els Lating Kings de las bandes en sudamérica?

Jordi respon - En realitat son les mateixes bandes en comparacio amb altres paísos. Tenen la mateixa doctrina per escrit i els mateixos principis i regles pero la diferencia, axi de moment, la seua activitat delictiva es menor que en Latinoamérica. Encara no s’han clabat axí amb el tráfic de droges. Els seus principals delictes son robatoris amb força i agresions,a part dels homicidis i assasinats que s’han produit amb la banda rival ñetas.

Oban pregunta - ¿Hi ha bandes noves encontra dels latins que siguen bandes españoles?

Jordi respon - ja hi ha enfrontaments i ee busquen en els chats de internet. Pero no es un asumpte de nacionalitats. Segons la policía el 10% de Latin Kings ja son españols. Hi ha enfrontaments.

ATEMPTAT A BARAJAS


Diego Armando Estacio Sivisapa i Carlos Alonso Palate, els dos de nacionalitat Equatoriana, se encontren desapareguts des de que este mati una furgoneta plena de explosius estella en la Terminal 4 del parking del aeroport de Barajas(Madrid-España).

Es creu que las dos persones desaparegudes, que no guarden relació entre elles, permaneicien
en el interior de sent dos vehicles estacionats en el parking en el moment de l'explosió. Segons el relat dels familiars i volguts dels desapareguts ambdós s'havien quedat a "ferr una becadeta" a l'espera de l'arribada de passatgers que havien anat a recollir.

L' ENGENDRAMENT DE JAUME I


Una nit Jaume I volia concertar una cita amb una donzella i li va encarregar al seu ajudant que li o diguera a una donzella en concret per a ser més discret, aleshores com amb la seua dona encara no havia tingut relacions entre tots van decidir preparar-li una trampa per a deixar-la embarassada. Aleshores l'ajudant de Jaume I ho va preparar tot i li va dir a Jaume I que ja li ho havia dit però com que era molt tímida tindria la cara tapada i no li la podria veure. Per la nit l'ajudant de Jaume I el va acompanyar per tots els passadissos fins a la habitació on havien que dat, van estar tota la nit junts, mentrestant fora de l'habitació estaven tots resant tota la nit per a que la dona de Jaume I es quedara embarassada i estaven a la porta de l'habitació de t'estics que havien estat junts. Finalment la dona es va quedar embarassada i així acaba l'historia.

EL LLIBRE DE LES BESTIES


El Llibre de les bèsties forma la segona part del Fèlix o Llibre de meravelles. El protagonista és com el centre d’una obra on es reflecteix com en un mirall, el món moral i material que l’envolta.
D’aquest llibre sabem que fou escrit en
estranya terra i en tristícia i llanguiment.
El Llibre de les bèsties és una sàtira de les ambicions humanes.
Ramon Llull intercala un episodi novel·lesc en el qual les bèsties actuen segons la psicologia que a cada una d’elles és atribuïda en el fabulari, i així el món dels animals, simbolitzat en la cort reial del Lleó, esdevé una caricatura del món dels homes.

Ramon Llull ja tenia compost el Llibre de les bèsties abans d’escriure el Llibre de meravelles.
El capítol cinquè d’aquesta obra tracta de la missatgeria al rei dels homes, es una critica dura i sostinguda contra els vicis de la seva societat.
És en funció d’aquest capítol que cal interpretar la primera intenció amb la qual Ramon
Llull escrigué el Llibre de les bèsties. Llull sempre escriu amb una finalitat adoctrinadora. En aquest llibre tingués presents dues de les obres de més divulgació en les lletres medievals, en les quals també els animals són els protagonistes: el Roman de Renard i El Calila i Dimna. En el Llibre de les bèsties són de dues classes: francès i orientals. El nom de Na Renard fa pensar tot seguit en el Roman. Una de les característiques del Roman francès és l’atribució de noms de persones a animals.
Aquest llibre no és una sàtira antifeudal sinó de la mala política del rei. El llibre podria servir per a instruir als reis i aquesta idea es repeteix durant el llibre.
Ramon Llull agafa molts exemples extrets de Calila, però també hi ha d’altres que són de pròpia producció.
Tots els animals de major poder que Na Renard són successivament víctimes de la seva mala fe i es mostra les arts de la guineu que vol quedar-se sol per tenir una influència sobre el rei.

AUTOR : Ramon Llull

dimecres, de novembre 22, 2006


Jaume I estava casat amb la seva dona, però a ell no li agradava perque era molt lletja i mai tenia relacions amb ella perque a ell li agradaven molt les doncelles de la cort. Un dia un dels seus cavallers li va concertar una cita amb una de elles. Aleshores el seu cavaller el va portar una nit a l'habitació, i es va llitar amb ella, però com estava a fosques no li va voré la cara i va resultar que el seu cavaller si la va jugar y era la seua dona amb la que es va acostar, quan va eixir estava totom a la porta per vore si era veritat que per fi s'avia acostat amb ella.

divendres, de maig 26, 2006


La Panderola és el nom que es donà a un tramvia que feia el recorregut des del Grau de Castelló a Onda. El 1882, es va fer públic el projecte de construcció d'aquest tramvia, que rebé el nom del panderola, per la seua forma.
A les cinc de la matinada de l'1 d'agost del 1.889, la Panderola va fer el seu primer recorregut de prova entre Castelló i Almassora; i va ser acollida entre vítols dels ciutadans. L'alcalde va prometre, sense que ningú no ho esperara, una sèrie de millores urbanístiques: plantació d'arbres pels carrers dels ravals; construcció de fonts a les places, llavadors, abeuradors.... i una albereda-passeig; i finalment, el trasllat del cementeri.
Almassora va donar 15.000 pessetes (90,15 euros) a l'empresa de la Panderola per haver fet passar el trajecte pel poble i per establir en ell una estació per a passatgers i mercaderies.
La inauguració oficial va tindre lloc el següent 31 d'octubre: el comboi va ser rebut pel poble en massa, encapçalat per les autoritats i acompanyats tots per la Banda de Música; i el llançament d'una gran traca.
Al febrer de 1882, la Panderola es va cobrar la primera víctima: un home, a qui els metges N´Enrique Beltrán i En Juan Bautista Ballester Bort, li van haver d'amputar una cama.
Estigué a punt de desaparèixer l'any 1931 quan la companyia abandonà la concessió i se n'havia de fer càrrec l'Estat, però finalment continuà prestant servei. No seria fins l'1 de setembre de 1963 quan deixaria de fer-ho. L'últim viatge oficial des de Castelló fou a les 21:30 hores del 31 d'agost. La Panderola deixava de donar servei després de 75 anys, un servei pioner i d'incalculable valor per al desenvolupament de La Plana.
Existeix encara una cançoneta prou coneguda en les comarques del Nord del Paìs valencià sobre este tramvia:
"De Castelló a Almassora, va un tren que vola; i per açò li diuen la panderola".

divendres, de maig 05, 2006

LES FESTES DE LA MAGDALENA DE CASTELLÒ

Les nostres festes presenten un component diferenciador respecte a les celebracions d'altres pobles i ciutats. Esta ciutat no festeja en les festes de la Magdalena, al seu patró, com sol ser freqüent, sinó que Castelló assumix el repte de commemorar els seus orígens. I ho fa amb una sèrie d'actes tradicionals (Pregó, Desfilada de penitents, Desfilada de Gaiates), l'epicentre de la qual és la cèlebre "romeria de les canyes". En la romeria els castellonencs ens reafirmem com a poble.
El pelegrinatge penitencial quaresmal, el record històric del fet del trasllat de la Ciutat de la muntanya al pla fèrtil, i la data variable del tercer dissabte de quaresma, en l'actualitat diumenge, són tres característiques estretament lligades a l'origen del nucli central de les nostres festes: la romeria. Estos elements constituïxen un clar patrimoni cultural dels veïns.
A través de la Fira i Festes de la Magdalena, presentem el testimoni d'una ciutat viva, que manté el pressentiment de la seua història convertida en metàfora festera; mitologia, tradició, llegenda i història es fonen i donen la mà en el gresol de la cultura popular de la nostra terra.
Però al mateix temps, al costat de les manifestacions tradicionals, s'han anat afegint amb el pas dels anys, un variat mosaic d'actes lúdics que aconseguixen enamorar i enganxar a veïns i forasters, afegint-li un nou valor a les nostres festes: el caràcter popular. Al llarg dels 9 dies de festa, és contínua l'afluència massiva de gent en el carrer, per a participar de l'àmplia oferta que tots els col·lectius oferixen.
Concerts, espectacles pirotècnics, companyies d'animació,agrupacions musicals internacionals, gaiates i colles, invadixen el carrer i, l'alegria i la llum, s'apoderen dels dies i nits primaverals. La festa és contínua. Cada racó de Castelló té el seu moment.
Amb gran respecte a les tradicions i amb gran dosi d'innovació, any rere any, es renoven els esforços per a oferir unes festes de tots i per a tots. La nostra ciutat, Castelló, es dirigix al futur amb il·lusió i esperança. Som un poble treballador, amant de les tradicions i obert a nous reptes, que també sap divertir-se.
Des d'esta pàgina vos invitem a participar, a ser un més d'entre nosaltres. No vos sentireu estranys ni forasters, i segur que tornareu...

divendres, d’abril 28, 2006

REFRANYS VALENCIANS

Pardal que vola, a la cassola.
La cassola plena, a molts treu de pena.
Qui molt menja, ve que es desmenja.
Qui menja dolç, caga agre.
Jocs de foc, jocs de boig.
Qui joc ama, el joc li mata.
Bona vida tinc: bona fam me passe.
Qui a bona cadira seu, bon partit espera.
Casa robada, casa assegurada.
Cases y mules, les menys que pugues.
De xiquet, se cria l'arbre dret.
Diuen los xiquets al joc, lo que els pares diuen a la vora del foc.
Si tens fam, pega un bram.
Tant si hi ha com si no hi ha fam, a les dotze dinam.
Fam que s'espera matar, no és fam.
A la fam, rastol,l i a la set, mal toll.
La fam no té llei.
En temps de fam, les ases mengen gram.
Fam i esperar, fan desesperar.
Fam i guerra, lluny de la nostra terra

divendres, de març 31, 2006

COMENTARI DE LA NOVEL·LA DE LA SEGONA AVALUACIÓ


La novel·la "NOU DIARI D'UN JOVE MANIATIC", que és la que he llegit aquesta avaluació, no és del meu gust i no m'ha agradat tant com la de la primera. La veritat és que m'he avorrit un poc, peró està bé llegir altres tipus de llibres perquè si no sempre és el mateix.