EL LLIBRE DE LES BESTIES

El Llibre de les bèsties forma la segona part del Fèlix o Llibre de meravelles. El protagonista és com el centre d’una obra on es reflecteix com en un mirall, el món moral i material que l’envolta.
D’aquest llibre sabem que fou escrit en estranya terra i en tristícia i llanguiment.
El Llibre de les bèsties és una sàtira de les ambicions humanes.
Ramon Llull intercala un episodi novel·lesc en el qual les bèsties actuen segons la psicologia que a cada una d’elles és atribuïda en el fabulari, i així el món dels animals, simbolitzat en la cort reial del Lleó, esdevé una caricatura del món dels homes.
Ramon Llull ja tenia compost el Llibre de les bèsties abans d’escriure el Llibre de meravelles.
El capítol cinquè d’aquesta obra tracta de la missatgeria al rei dels homes, es una critica dura i sostinguda contra els vicis de la seva societat.
És en funció d’aquest capítol que cal interpretar la primera intenció amb la qual Ramon Llull escrigué el Llibre de les bèsties. Llull sempre escriu amb una finalitat adoctrinadora. En aquest llibre tingués presents dues de les obres de més divulgació en les lletres medievals, en les quals també els animals són els protagonistes: el Roman de Renard i El Calila i Dimna. En el Llibre de les bèsties són de dues classes: francès i orientals. El nom de Na Renard fa pensar tot seguit en el Roman. Una de les característiques del Roman francès és l’atribució de noms de persones a animals.
Aquest llibre no és una sàtira antifeudal sinó de la mala política del rei. El llibre podria servir per a instruir als reis i aquesta idea es repeteix durant el llibre.
Ramon Llull agafa molts exemples extrets de Calila, però també hi ha d’altres que són de pròpia producció.
Tots els animals de major poder que Na Renard són successivament víctimes de la seva mala fe i es mostra les arts de la guineu que vol quedar-se sol per tenir una influència sobre el rei.

AUTOR : Ramon Llull